dimecres, 9 de juny del 2010

La fe del diaca Josep: "el cinquè Evangeli és en les persones amb qui he viatjat"


Final d’un pelegrinatge a Terra Santa. Encara tot molt a prop, les imatge, les olors, sensacions. Sabia que allí no hi trobaria els autèntics escenaris de la vida de Jesús. Tot ha canviat tant en 2000 anys!. I pensava fer-me Jesús present en els silencis i amb els ulls closos. I així ha estat; però he descobert també un altre pelegrinatge. He descobert l’autèntic “cinquè Evangeli” i aquest l’he descobert sobretot en les persones amb les que he viatjat. Les vaig conèixer al mateix aeroport quan marxàvem; gent de tot l’arxiprestat. I com el caminant que va bevent de les imatges ,les olors, les sensacions dels paisatges que li van arribant, així mateix he anat assaborint de la “Terra Santa” que abocava a mans plenes cada un dels companys de camí:

Benaurats els pares que comparteixen amb llàgrimes als ulls el retrobament del seu fill ressuscitat després de la Missa a la muntanya de les benaurances.

Benaurades les avies lentes en el seu caminar, per que m’han fet ser pacient.

Benaurat l’home sol, perquè m’ha fet adonar de la molta companyia que em dona l’esposa.

Benaurats els ulls closos de la germana en la seva pregària; m’ha descobert la vida interior.

Benaurada la malalta perquè m’ha donat una lliçó en el saber acceptar les coses tal com el Senyor ens les dona.

Benaurats els cants dels joves, perquè m’han fet adonar que encara hi ha esperança.

Benaurada l’avia xerraire, he aprés molt del que no sabia.

Benaurada l’escopinada de l’Infant en el viacrucis; he vist que encara estic molt lluny de ser com Jesús i m’ha arrencat una pregària per ell i els seus.

Benaurats els fotògrafs; he aconseguit veure el que em vés passat per alt.

Benaurades les dones que venien soles; amb elles hem fet camí i com a Jesús i als seus, acompanyaven servint.

Benaurat el matrimoni discret, tot i que no els va mancar un somriure, un comentari divertit.

Benaurada les germanes castellanes; vaig descobrir que la torre de Babel no existeix en la fe.

Benaurat el conductor; sense la seva destresa no ho haguéssim vist tot.

Benaurada la saviesa del “Jesús ministre”, sense ell no hagués estat res.

Benaurades les paraules del franciscà; ens va descobrir que es pot ser missioner a Terra Santa.

Benaurats els que no ens van deixar passar al Cenacle; vaig veure clar que a Jesús el puc abraçar cada dia a l’Eucaristia.

Benaurats els cants improvisats a la nit amb els germans de Betlem; m’han fet sentir una mica àrab i pastor.

Benaurats els infants de Jericó; passi el que passi, un somriure als llavis.

Benaurada la meva esposa i els meus fills; ara hem sento mes a prop de Déu!!!Gràcies a tots !!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada